Dos curiosos viatgers
Cansats a l'esquerra
donant-nos l'esquena,
dos curiosos viatgers.
S'ajunten les formes,
s'esfumen les ombres
i avancem com si res.
El soroll del cotxe,
les ulleres fosques,
el record d'un moment.
Quan a la carretera
somiàvem alegres
en recórrer el continent.
Marta, ho hem donat tot.
Per això,
aquesta cançó,
és per tu, és pels dos, és per tots
els que hem vestit d'il·lusió el món.
Els que hem viscut de prop l'amor.
Veure créixer el dia,
endinsar-se en la rutina
sense tenir-te al costat.
Escoltar uns coristes
que imiten els registres
del que era el nostre cant.
Ballar al mig de la cuina,
anar-se'n a la ruïna
per viatjar pel món.
Escriure poesies,
celebrar tots els dies
que marca la tradició.
Marta, és un honor.
Per això,
aquesta cançó,
és per tu, és pels dos, és per tots
els que hem vestit d'il·lusió el món.
Els que amb temor però amb decisió,
ens hem llençat a una altra sort.
Els que hem viscut de prop l'amor.
