Dos estranys
Ara que ja s'ha fet de nit,
I al sofà jeu ella dormida.
Ell arriba, se'n va directe al llit.
Ha oblidat, ja no la mima.
I de fons sona, el camió de les escombraries.
Diuen les veïnes que mitiga el seu dolor.
Cansat, de salvar i perdre vides.
Ha oblidat, ja no la mima.
I ara són com dos estranys que no es veuen quan miren endavant.
I ara són com dos estranys que no es veuen quan miren endavant.
Mira nena bonica, que jo dormo mentre plores,
I ell arriba a mitjanit, fent olor de tabac i dones.
No et facis pas l'adormida, que sé que t'empaita un neguit.
I si no fos per la seva simfonia, no diries que ell dorm al teu llit.
Jo sé...
Que busques, busques en mi,
Un raig de llum i una estrella per estar feliç.
Que no, que no em penso moure d'aquí,
Encara que de vegades em faci por quedar-me petit.
I ara, que ja s'ha fet de nit,
El temps et deixa dormir tranquil·la.
Ell ja no arriba, ja no et deixarà aquell buit.
Has oblidat, no el necessites.
Ara pertanys només al teu somriure,
I jo entono aquesta rumba per dir que ja no l'estimes.
