Dual Xock
Ma mare em va posar Lucas fa uns 24 anys,
no hi ha molts herois al cap, però molt pocs companys.
Vaig créixer amb el francès a casa,
el català a l'escola,
avui en parlo tres, i el quart arriba i va que vola.
Vaig créixer amb bola de drac, amb petri i amb tomàtic,
abans de Pokemon, anava el cotxe fantàstic.
El poble era petit, col·leccionava sorra a la sola,
de primer fins a cinquè estudiant a "caracoles"
M'agradava el futbol, amb el Guille i amb el Pol
paròdies a tv3, des de Nuñez a Pujol.
Des de Serrat a Gasol.
Em van posar Miqueas, 22 anys i endavant,
de Berna a Barna, verda terra a terra de gegant.
Em veuen "guiri" i pregunten: aquest d'on ve?
Sóc el floquet de neu humà importat de l'estranger,
i crec.. haver assolit una mescla homogènia de cultures,
amb cura, si apures, jo: enamorat d'ambdues
Deambules entre patriotismes mal formats?
Jo deambulo entre terres: la que em va parir, i la que m'ha criat.
El nen ros prim que somreia cada dos per tres
un síndrome clàssic del dèficit d'estrès.
El jove s'ho té après, sorprès de veure el món en coma,
de petit: antisocial, contra tota moda.
La terra no em reté, però el cor respòn
somriu amb Barna vista des de dalt, quan el sol es pon,
i som nova i bona generació catalana d'Mc's.
Present! Nen català orgullós de ser suïs.
Sorprès com el primer cop que et diuen que hi ha un club català que es diu Espanyol.
Diferència i contrast, el dia a dia de la terra,
i tenint arrels de fora, la diferència s'enterra.
Ja que som nova generació de catalans i Mc's
Jo: fill de pare andalús i mare de París
Autor(es): Dual Xock
