Dues cares
Sol, hui no estic per tu.
Ja estic rostit amb tanta llum.
Llum, no puc obrir els ulls.
Et note a dintre i alhora tan lluny.
Sóc tan insegur que no parle,
que no cride quan em cal a algú.
Sóc tan immadur que encara jugue,
encara plore quan no em veu ningú.
Hi ha paraules
que em ressonen a la ment.
Algunes agres,
altres dolces com la mel.
Tinc dues cares
que actuen lliurement
L’una és hàbil,
l’altra em fa presoner...
de la mediocritat,
de la soledat,
de la necessitat de ser…
volgut.
