D'un músic
Una camisa bruta per l'alcohol
com marquen les hores estretes
que el músic travessa
quan torna a traure una cançó.
Obri les mans
mentre busca per dins del cap
una història
que entenguen els grans.
Parlen els dos
i una dolça lluita ompli l'aire.
Com cada nit,
ve des del mateix racó.
I torna a odiar,
i torna a oblidar
que és difícil trobar
altre músic boig.
I des de la finestra
sent aquella cançó,
esperant que algun home voldria
apropar-se a conèixer
el seu músic boig.
A amagades guarda un tros de fusta
i li parla quan ningú no el veu.
Carrega amb una capsa al coll
i es perd entre les despulles
que queden pel mig del carrer.
Digues on vas.
Digues si ens trobarem demà,
com tantes vegades abans.
Trempa't els dits.
Trempa't la carn
i, una història de nova em podries contar.
I des de la finestra
veia com ballava el sol,
fins la tarda que un home el volia,
quan ningú no va veure
mai més al boig.
Autor(es): Guillem Bolufer
