Ei! disbauxa
Ei! Disbauxa,
tu i jo bé ens coneixem.
Ei! Disbauxa,
paraula santa (amén).
Ei! Disbauxa,
et situes al bell mig
de la monotonia ancestral,
de la monotonia ancestral.
Tants de cossos
que remous amb el teu so.
Les cerveses
que ens refresquen el ganyot!
Ei! Disbauxa,
et situes al bell mig
de la monotonia ancestral,
de la monotonia ancestral.
Si tens penes
les ofegues dins d'un got
si et neden
les penges pel ganyot.
Ei! Disbauxa,
et situes al bell mig
de la monotonia ancestral,
de la monotonia ancestral.
Autor(es): Quico Estrach
