Joan Miquel Oliver

Ecos d'ambulàncies


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Se desplomen es planetes a galàxies, allà dalt, no sé on
i pernocten en silenci ses constel·lacions,
asteroides a derives casuals en rotació,
col·lisionen, es possible i es possible que no.

Sa pluja allà és més que suficient,
juguen a bàsquet difaroles adolescents,
barriades solitàries televisors,
senten ecos d'ambulàncies a circumval·lacions.

I viatgen es cometes a galàxies, allà dalt, no sé on
i pernocten en silenci, un engarb, dos avions,
androides fan un vol imprevisible i perillós,
improvisen, és possible i és possible que no.

Sa pluja allà és més que suficient,
juguen a bàsquet difaroles adolescents,
balnearis solitaris, putes a bord,
senten ecos d'ambulàncies a circumval·lacions.

Sa pluja allà és més que suficient,
juguen a bàsquet difaroles adolescents,
maniàtics solitaris no fumadors,
senten ecos d'ambulàncies a circumval·lacions.