Eivissa, petit bocí

Isidor Marí

Ben pagesa i ben galana
sa cançó m'ha de sortir,
redoblada i coblejada
com solem fer per aquí.
Pes pujols i per sa plana
voldria que fes camí,
tan fort com una campana
jo la faré retrunyir,
i es qui té s'orella sana,
que escolti i podrà sentir,
que fa temps que en tenc gana
i avui us ho vénc a dir.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Que som terra catalana
ja és ben fàcil d'advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir,
som néts d'aquells que arribaren
l'any mil dos-cents trenta-cinc,
que amb el comte Nunó Sanç
i amb en Guillem de Montgrí
es vuit d'agost comandaren
i es moros es van rendir.
Sa derrota musulmana
en festa es va convertir,
avui és sa berenada
que feim as Puig dels Molins.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.
I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d'unir,
com es grans d'una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.