El badar de les consciències
El pas dels anys, t'ha fet besar terra i t'has tornat a alçar.
Avançar, dempeus amb milers d'empentes que t'han fet callar.
Dignitat rebel és l'antiga herència que vam heretar.
Dins el cor, portem l'eterna ferida d'un poble latent.
Farà falta tornar a la història
per fer-nos més forts quan baden les consciències.
Farà falta trencar la ignorància
amb un raig d'esperança entre tantes tristeses.
Farà falta trencar les barreres
que ens marquen i guien per sendes perfectes.
Farà falta, farà falta mostrar-se impacient a les nostres finestres.
La cara al vent, ja és un sentiment arrelat a dins teu.
Als teus ulls, es veu eixe gran estel dibuixat a la ment.
Mai no badarem renaixen consignes d'un poble rebel.
Ara som, la veu despertant consciències, la fera al present.
Farà falta tornar a la història
per fer-nos més forts quan baden les consciències.
Farà falta trencar la ignorància
amb un raig d'esperança entre tantes tristeses.
Farà falta trencar les barreres
que ens marquen i guien per sendes perfectes.
Farà falta, farà falta mostrar-se impacient a les nostres finestres.
