El bar del carrer estrés

La Ratonera

Les paraules van de pressa
només queden uns segons
no hi ha temps per fer memòria
no hi ha temps per fer cançons
les imatges es belluguen
i la gent encara més
les voreres es fan llargues
el semàfor no es mai verd

Però a la fi s'obre una porta
d'un borrós i tímid bar
on hi ha muses que em transporten
cap a un altre realitat
on sento vida entre les mans

Unes bruixes es pentinen
tant si plou com si no plou,
ideals que s'ensopeguen
bombes que escampen el dol
l'autobús no arriba a l'hora
ens tancaran el restaurant,
uns ganàpies es barallen
els herois no moriran.

Em quedo aquesta que és més cara
que ara no va l'ascensor
telèfons que duen cames
cal fer diners per fer de tot.

Arribo tard, que farem ara
no hi queda res a la nevera
on són les claus?
aquella sempre és la primera
és il·legal
què hi fa aquest paio aquí al darrera?
hi ha una veu que mai no calla
i una llum que mai s'apaga i no em deixa agafar el son.

Les paraules van de pressa
només queden uns segons
el bar ha tancat les portes
no reunia condicions.

Vaig seguir per les voreres
buscant, però ja res no era com el bar del carrer estrès.