El bosc
No m'envegeu la cistella mig plena
i flairosa de bosc.
Fa molts anys que camino sota els pins,
les alzines, els roures.
Sense voler he trepitjat les tiges
d'alguna flor amagada.
perȯ mai no he disparat contra un ocell
ni contra una esperança.
M'he esgarrinxat entre els garrics la roba,
la pell i el cor.
Fa molts anys que camino sota els brancs
i espio la claror
i les remors en el bosc de la vida.
Paro difícilment,
no tan subtil com l'aranya a les herbes.
la meva teranyina
i miro et sotabosc sense descans.
De tant en tant, si la pluja ve a l'hora,
si el vent foll signa traves,
el bosc -me'n meravello sempre- em lliura
a contracor
rovells de foc estriats d'esperança,
una mica tacats
de pinassa, molt poc humits de plor.
De tant en tant.
Autor(es): Maria Àngels Anglada
