El boig del cap roig
Sóc un tronat, apardalat, el món no vol saber rés de mi.
Sóc un zumbat, acollonat, diuen que estic contra la societat.
Abans era soldat, matava per menjar, la merda de 4 duros que me pagava el puto Estat.
Tot anava bé, fins l'atemptat, vaig perdre la família… tots aterrats.
Sóc el boig del cap roig,
tinc una cicatriu que m'arriba fins al pit,
i una ferida al mig del cor,
que ningú me la podrà tancar…
El cotxe va esclatar, la pell em va abrasar, vaig poder sortir abans d'esclatar.
La vida em van partir, aquella colla de malparits, em van furtar el poc que vaig sentir.
Els terroristes, feixistes, la sort vos va tocar amb la meua mà.
Volien furtar, la vida d'un general, i van topar amb altra gent d'apeu.
Sóc el boig del cap roig,
tinc una cicatriu que m'arriba fins al pit,
i una ferida al mig del cor,
que ningú me la podrà tancar…
No tinc raó, i ells tampoc, per a matar als assassins del meu cor.
Així que els vaig buscar, baix una llotja d'un mercat, i uns tirs els van travessar.
El meu dol vaig venjar, d'això que em van arrestar, judici amb cadena em van pringar.
No ho entenc, la justícia la fan pagar, i si fos terrorista passejaria sota el cel blau.
Sóc el boig del cap roig,
tinc una cicatriu que m'arriba fins al pit,
i una ferida al mig del cor,
que ningú me la podrà tancar…
… I sota el cel blau… i amb la consciència en pau…
Autor(es): Òscar/ Toni