El camí
Tu, que vas de presa,
ja em pots adavantar,
ja pots fugir…
Tu, que arribes prest,
ja em pots esperar
a que em perdi el camí…
No, no arribo tard
tan sols no fris,
és que vull viure…
Jo vaig amb la bicicleta, pel camí on va tothom, que anireu amb compte amb la meva
fragilitat?
I és que no soc de ferro
ni tinc paraxocs
tan sols ni ràdio,
i estic cagat quan em piten el cotxes,
quin maleducats quan et criden,
quina poca paciència que té la ciutat
quan veu un tito en bicicleta.
Ei! lleva't d'en mig, que el meu cotxe és més ràpid
i això és el que em fa tenir presa.
Jo vaig amb la bicicleta, pel camí on va tothom, que anireu amb compte amb la meva
fragilitat?
Autor(es): Oliva Trencada
