El calaix de la memòria
Ara puc sentir molt dintre de mi,
l’olor de pluja fina acariciant la terra que em va bressolà
des d’avanç d’infant, ella és part de mi
i sentir-me’n tant lluny em fa petit
Vam créixer entre rius, que banyen records
de tardes de diumenge, divagant sobre l’amor i l’amistat
sempre al teu costat, caminant plegats
compartint la innocència
deixa’m dir-te amic
els records dibuixen el nostre esperit...per dins
I la vida capriciosa, que em va allunyar d’allà
i se m’obren les ferides al pensar
que sóc d’un lloc d’on homes fem castells
per tocar el cel, no hi ha un lloc millor
i jo el vaig deixar enrere
Només tu i jo...amic només tu i jo
Només tu i jo
Ferit, per el pas del temps
si pogués tornar enrere abraçaria tot el que vaig descuidar
per poder emigrar buscant l’esplendor
efímera fortuna
Deixa’m dir-te amic
les cicatrius no sempre són de l’enemic
amic
només tu i jo...amic només tu i jo
només tu i jo
només tu i jo
