El caminant i el mur
Rere aquesta porta visc
però no sé si en puc dir vida
els ulls cansats de tanta llum
m'endinsen pel domini de la nit
Poca cendra de molt foc
sé la solitud del mur i el caminant
em perdré pel camí sense tornada
vivint hores mortes fora del temps
Moriré sense cap saviesa
però molt ric de passos
de perdut vianant
Encalmat en aquest difícil somni
No deixes res per caminar
Fins a mirar cap a ponent
perquè en un moment tot et serà pres
Escolta el que et diguen els teus crits
quan vullgues parar-te en el camí
sentir només, sense comprendre
no obrirà camins cap al teu retorn
Moriré sense cap saviesa
però molt ric de passos
de perdut vianant
Em riuré de la llei i l'antiga saviesa
d'una vella resposta que m'hauria de servir
vaig dient molt lentament clares paraules
que s'estanquen al pou fosc de l'ahir
Enllà d'una profunda nit
soldats esborren dels murs els somnis
el temps, el demà, la vida i els passos
que en el camí em guien a la pau
Et demane que em recordes hui
com ens vam mirar en la solitud
mai tornaràs, no t'apartes mai
del que tant senzill és d'estimar
Moriré sense cap saviesa
però molt ric de passos
de perdut vianant
Em riuré de la llei i l'antiga saviesa
d'una vella resposta que m'hauria de servir
vaig dient molt lentament clares paraules
que s'estanquen al pou fosc de l'ahir
