El camió d'escombraries
El camió d'escombraries arriba com cada nit,
marcant l'hora amb el seu fastigós soroll.
S'emporta irònicament les deixalles de la ciutat,
amb una acrobàtica solució als malsons.
Revolucionant el silenci un gat miola a la lluna,
com si d'un vell ritual es tractés.
Amb paper d'estrassa la vida,
acaricia els carrers desvirgats que mai dormen.
Un embriagat poeta recita "la vida es una merda".
L'amor i la droga corre per les arteries,
fins arribar a la postal de Montjuïc.
Les rates inspeccionen la feina.
Hi ha una nina que deixa de ser princesa,
mentre descobreix que l'amor no es recicla.
Algun solitari tanca la fonda,
i espera les ultimes noticies del món.
Les llums dels fanals espanten la foscor,
fent pas a la maquinaria social.
Dins de cada finestra hi ha una peça del trenca closques,
la sort dorm i es desvetlla la realitat.
l'olor insensible penetra els edificis,
violant la culpa d'un conflicte llunyà.
Recollint a cada pas un tros de cel podrit,
el dia es manifesta puntual.
Autor(es): Albert Marquès
