El càncer de la nació
És el Càncer de la Nació
un dibuix de Miró
que de tot treu comissió.
Són seus el cotxe i el televisor,
el sobrant de la circumcisió.
És seu un tant per cent del nostre amor.
Oh! s'estén sense compassió:
té sucursal al menjador
i ha obert un compte al teu nadó,
el tinguis o no.
No hi ha cap pal·liatiu ni cap curació.
Mentre sona aquesta cançó
ell fa recompte per la transacció.
I quan ja t’hagi fotut fins l’última puta pela i siguis un altre parat mendigant curros de merda no desesperessis pas, l’obra social és immensa i de ben segur obtindràs al final, de recompensa, quatre parets sota un sostre, un local: grans finestrals amb vista al carrer, càmeres de vídeo-vigilància i caixers de màxima seguretat on potser t’acollirà a les fredes nits d’hivern. És la xarxa de pensions. Perquè hi ha una pensió pensada per a cada butxaca.
Autor(es): Carles Mestre
