El cavaller enamorat
Bell, jove, fort i galant,
el Cavaller que fou espill de braus
que guanyà cops mil, en justes, fama i honor,
brandint llança, espasa i escut,
ara l'amor l'ha vençut.
D'una nineta el jou
sofreix el Cavaller,
tan trist i enamorat,
que en perd el ser.
D'ella el castell, al lluny,
n'esguarda el fosc contorn;
i una nit i una altra
hi roda a l'entorn
i no té coratge, el míser
per avançar...
I un jorn i un altre passen
sense dur al bell aimador
el conhort ansiat.
Ai! nina, què n'has fet
del cor que al teu retens presoner!...
vindrà un temps que enyoraràs
el que sols per tu has estat
Cavaller enamorat.
Autor(es): Joan Manén
