El cuchitril de Joan
Senc soroll, sirenes i estrombori
per la nit al carrer està la poli.
Els veïns recolzen la nostra causa,
malgrat això ens trauen de la nostra casa.
Molta mesura, ens tracten com a estranys,
diuen que som uns esperits malalts.
Cert, no respecten els nostres ideals,
el que volem és sols llar i menjar…
La democràcia és aixina,
respecta a l'altre i cuida la vida,
encara que a tots, no ens tracten com a molts,
la justícia no és d'igual mida.
Si eres pobre eres l'últim pet de l'ogre,
si eres ric eres un nen ben bonic.
Paga la brossa, paga pels teus bens,
paga per casa i apreta fort les dents.
És l'opressió que irrita les nostres ments
que hem de fer si som tan incoherents.
Volem fugir d'aquesta situació,
no hi ha estat, ni tampoc nació…
La democràcia és aixina,
respecta a l'altre i cuida la vida,
encara que a tots, no ens tracten com a molts,
la justícia no és d'igual mida.
… cap vincle d'obligació
de pagar impostos a un somni de dominació!…
… I viurem feliços, i no anhelem pisos…
… Som uns borratxos, i mengem fardatxos!…
Autor(es): Òscar/ Xiwi / Toni
