El dia no pot ser blau
El dia no pot ser blau
La nit no pot ser el mateix
No es pot tornar a començar sense més
El mar no és més que aigua amb sal
La lluna una pedra al cel
I el món ha seguit girant com si res
Sovint tot passa de llarg
en un lloc com aquest
El dia no pot ser blau
I ja no m’importa gens
No penso tornar a intentar canviar res
Els mesos són freds i llargs
Els dies són llargs i freds
Les hores són molts minuts i poc més
No tinc valor per fotre el camp ben lluny
Tant se me’n fot, que ja no em cal ningú
I no sóc jo
I si sóc jo, no hi puc fer res, el cas és que m’he quedat sol
El dia no pot ser blau
L’hivern ja no pot ser fred
El temps no ha deixat de ser temps de més
Ja no em cal entendre res
No em cal tenir fe en la gent
No vull trobar-li un sentit si no en té
París és un mal record
Que en el fons no va ser
No tinc collons per fotre el camp ben lluny
Tant se me’n fot que siguis tu, que sigui jo
I si sóc jo
I si sóc jo m’és ben igual, el cas és que m’he quedat sol
No tinc valor per fotre el camp ben lluny
Tant se me’n fot, que ja no em cal ningú
No em cal ningú
I encenc una altra cigarreta mentre miro passar el món.
