El gitano
La desgràcia d’un pobre home
té una filla per casar,
enamorada d’un gitano
que no la pot desoblidar.
Escolta filla meva
dos paraules te’n vull dir
que de l’ofici de gitano
trobaràs més bon partit.
Tu que estàs avesadeta
a dormir amb bon matalàs,
casadeta amb un gitanio
a la palla dormiràs.
Si a la palla haig de dormir,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a cuinar-ne uns bons fogons,
casadeta amb un gitano
cuinaràs per’quells racons.
Si als racons haig de cuinar,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjaràs rucs i pollins.
Si pollins haig de menjar,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a portar-ne rics calçats,
casadeta amb un gitano
ben descalçadeta iràs.
Si descalça jo haig d’anar,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a anar a missa major,
casadeta amb un gitano
no veuràs mai més rector.
Si rector mai més veuré,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Ja vindran mercats i fires
tu també hi hauràs d’anar,
carregada de canalla
i amb el cistelló al braç.
Si el cistelló haig de dur,
res no se m’importa a mi
jo estic boja pel gitano
i el gitano boig per mi.
(bis)
Veus: Josep Garcia i Trini Travé; acordió diatònic, bombo i platerets: Francesc Sanvicens; acordió cromàtic: Trini Travé
Autor(es): Popular
