Ella té un cel als ulls
Ella té un cel als ulls,
una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls,
on li cau la pluja trista de tardor.
Quan els meus ulls es mullen,
ella s’empassa les llàgrimes
i amb la seva veu dolça
tots els inferns em fa oblidar.
Potser ella té ganes de plegar,
però amaga sa tristor
i em convida a saltar
per sobre el gran riu de l’enyor.
Com un gran raig de sol
que em crema els ulls de tant mirar,
ballo en els seus cabells;
com un follet trist i rialler.
Si tot sembla perdut,
i s’estreny el laberint,
ens agafem de la mà
i saltem junts.
Autor(es): Roger Mas
