El Maquinista
El maquinista, sap on vol anar,
però una estranya força mai li deixa arribar.
I surt a l’hora, ben net i polit,
com si l’esperança la perdés sempre a despit.
I a la mateixa hora en el punt B,
en una altra estació, arranca el seu vagó.
El que espera sempre el creuament,
etern distanciament, la vida sobre el tren.
El maquinista, s’il•lusionarà,
mil i una vegades ho ha pogut paladejar.
Canvi de vies, avisa el revisor,
i fa broma amb una que sembla un tros de pendó.
I a la mateixa hora, a un altre tren,
velocitat constant, les vies per davant.
Conten 1, 2, 3 i ja ha passat, l’etern distanciament,
de viure sobre un tren.
