Ella

Entregirats

Arriba a casa cansada,
tanca la porta i penja ràpid
el seu abric.
Recull les quatre coses
que estaven desordenades
per les presses del matí.

No vol menjar gran cosa,
i és que cuinar per una sola
és avorrit.
S'asseu i agafa un llibre
i, al cap de molt poca estona,
Ja s'ha adormit.

I és aquest precís instant
que, embafada de nostàlgia,
la fa feliç.
On pot crear dins els seus somnis
un món que, malgrat esforços,
no surt d'aquí.

De cop el temps s'atura
I tot li sembla molt més fàcil
Si tu ets aquí.
El que no gosaria
demanar-te en vida,
no sap perquè, ara pren sentit.

I, tímida, t'explica
aquells projectes que, adormida,
ha anat construint.
Tot resulta possible
si junts fem més tangible
el sentiment que portem a dins.

I és aquest precís instant
que, embafada de nostàlgia,
la fa feliç.
On pot crear dins els seus somnis
un món que, malgrat esforços,
no surt d'aquí.

Un veí, amb un cop de porta,
la desperta. Mira el rellotge:
les cinc del matí.
Arreplega en tros de manta
I, esperant l'hora d'aixecar-se,
Pensa: una altra nit.