El llarg revolt
El fred se t'havia clavat als ossos,
vas perdre el món de vista.
I, tot reservant el ganivet,
vas aturar-te al llarg revolt.
Imites els gestos de la sàvia,
et mous com una rabosa.
Són massa misteris que no expliques
d'ençà que vius al llarg revolt.
Hi ha dies que semblen impossibles,
el món no et ve de gust.
Anem de viatge per l'escletxa
que et farà obrir els ulls de cop.
On tens les mans?
No tinguis por.
Aixeca el cap si vols que això canviï
i digues que ara les coses són diferents.
Miro de no justificar-me,
potser tinc un problema.
He estat massa estona sense fer
gran cosa més que veure ocells.
Com surts d'aquí?
Hi ha massa gent.
Aquest revolt se'm menja a cada passa
que dono per no tornar a veure el mateix.
T'has perdut en tu mateix.
Tens el pany però no la clau.
Et costa respirar...
No tens on anar...
La resposta no existeix.
Ja coneixes aquests mons.
Tens la màgia als teus ulls.
Se t'escapen els poders...
Deixa'm arribar...
No m'amaguis al teu cor.
Surto a les nits,
quan tu perds el seny.
Sóc al mateix lloc on em vas deixar.
No tornaràs? No em buscaràs?
En el llarg revolt
brinden els incerts.
Amb els ulls al foc viuen els moments.
Som el mateix, un altre cop.
