El manifest groc
Del present MANIFEST hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en d'altres ordres.
ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristissim espectacle de l'intel.lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
SABEM que res de nou anem a dir. VIVIM una època nova, d'una intensitat poètica imprevista.
UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT. ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA PASTURANT IDÍL.LICAMENT.
LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.
AFIRMEM que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel.lectuals.
ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i aburridíssims.
PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA el cinema.
HI HA els mil esports.
HI HA la música popular.
HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall.
HI HA el gramòfon, que és una petita màquina.
HI HA l'aparell de fotografiar, que és una altra petita màquina.
HI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informació.
DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials.
DENUNCIEM la sensibleria malaltiça servida per l'Orfeó Català, amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música.
DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves.
DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art.
DENUNCIEM els pintors d'arbres torts.
DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten Rosó, Rosó...
DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten "Rosó, Rosó ...
Autor(es): Dalí/ Montanyà/ Gasch,
