El més enllà
El més enllà sempre és present
els núvols t'omplen el cervell
volem que el temps siga infinit
i tot i així temem la nit
Estats hipnagògics ens somnien vius
els ulls desconeixen les veus
el vincle urobòric, paradís perdut
el món no és dels homes ni els déus
Empresonats dins de raons
crits de vídues i cors angelicals
som part dels versos d'un poeta cruel
que romp el viatge en mil camins
Estats hipnagògics ens somnien vius
els ulls desconeixen les veu
Dia rere dia intentem prendre la llança
però el trànsit avança
i avança
Treu-te del cap tota esperança
No en queda més que l'experiència
El sol s'adorm, la pluja cau
i el sepulcre ens tornarà la innocència
i el desert jeurà sota el buit dels noms
i la pedra esdevindrà la consciència
Autor(es): Pau Miquel Soler,Arthur Caravan
