El meu hàmster domèstic
El meu hàmster domèstic vol ser un animal salvatge
El meu hàmster domèstic vol ser un animal salvatge
L’hem portat al bosc i hem obert la seva gàbia
L’hem portat al bosc i hem obert la seva gàbia
Ha sortit de la gàbia i ha arrancat dos o tres arbres
ha violat un cérvol i se n’ha quedat les banyes
amb les banyes del cérvol s’ha fabricat una llança
ha mort un porc senglar i uns domingueros de Barna
Ha cremat el bosc per menjar carn a la brasa
del porc senglar i el cérvol i els domingueros de Barna.
El meu hàmster domèstic vol ser un animal salvatge
El meu hàmster domèstic vol ser un animal salvatge
L’hem portat al bosc i hem obert la seva gàbia
L’hem portat al bosc i hem obert la seva gàbia
Ha baixat al poble i no ha parat de deixar rastre
de sang i de budells, d’uns boletaires amb rastes.
Ha tallat les rastes i ha fet una corda llarga
lligada a l’autopista perquè anés de banda a banda.
Un autocar amb nens ha fet tres voltes de campana
i el hàmster s’ho mirava menjant pipes de carbassa.
El meu hàmster domèstic, òstia sí que és un salvatge!
El meu hàmster domèstic, òstia sí que és un salvatge!
No sé pas què en farem però no pot quedar-se a casa.
Pot ser antidisturbis del cos de mossos d’esquadra.
El català de vegades no fa gràcia
“Dos més tres fan cinc, te la clavo!” no fa gràcia
L’acudit de les meves tetes en català no fa gràcia
“Fins després, Lluc!” ja et dic jo que no fa gràcia.
“Que et donin butifarró!” no fa ni puta gràcia.
“Això està al cinquè cony” no s’entén i no fa gràcia!
Autor(es): Divide & Wenceslao