EL meu llarg camí
Tan lluny està de mi
Mirar el cel per a oblidar.
Tan lluny com les muntanyes
Que algun dia podré escalar.
Tal vegada no està sent
Tan fàcil com vaig plantejar.
Un món sense records
Seria un desert emocional.
Pertànyer a un mateix destí
Quan és difícil trobar el camí.
No sempre és fàcil elegir
Quan l’objectiu és ser feliç.
Lamentaré haver-te escollit a la fi,
Quan sé molt bé que aquesta vida amb tu no vull compartir.
M’esforçaré a tindre constància, al sentir
Que tu m’hauràs d’acompanyar durant el meu llarg camí.
Tants cops et vaig buscar,
Tants cops m’has fet reptar pel fang,
Perdent-ho tot per tu
M’has convertit en gel la sang.
Jo sóc qui sóc, qui tu m’has fet,
Una ombra d’aquell que era abans,
I quan més lluny de tu
Més sent que l’aire em va faltant.
Pertànyer a un mateix destí
Quan és difícil trobar el camí.
No sempre és fàcil elegir
Quan l’objectiu és ser feliç.
Lamentaré haver-te escollit a la fi,
Quan sé molt bé que aquesta vida amb tu no vull compartir.
M’esforçaré a tindre constància, al sentir
Que tu m’hauràs d’acompanyar durant el meu llarg camí.
Cada petjada que deixe enrere al meu pas
És un món que se’n va.
Lamentaré haver-te escollit a la fi,
Quan sé molt bé que aquesta vida amb tu no vull compartir.
M’esforçaré a tindre constància, al sentir
Que tu m’hauràs d’acompanyar durant el meu llarg camí.
