El nen d'Hiroshima
Pertot arreu us vaig cridant,
però ningú no em pot sentir,
i quan us parlo no em veieu
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
Tenia set anys quan vaig morir
a Hiroshima, fa molt temps,
encara tinc aquells set anys,
quan els nens moren no créixen més.
Tot el meu cos es va cremar
amb els ulls cecs em vaig desfer,
tots els meus ossos es van fer pols;
després el vent s’ho va emportar.
Dolços no en vull, no em cal pa,
no vull arròs, fruites, tampoc,
jo no demano res per mi
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
El que us demano és que lluiteu
sols per la pau, sols per la pau,
per tal que els nens de tot el món
puguin créixer, viure i jugar.
