El meu país es ben parit (però deixat estar…)
Sóc d'un país que és ben parit
però quan tothom se'n va a dormir
diu que somia, però vigila.
Amb un ull cluc i l'altre obert
i entre les natges el que perd
la sang que extreu qui ens "perculitza".
El meu estat és resclosit
i el més alt càrrec, l'elegit
no parla ma llengua materna.
I com nadó que juga amb grans
és nan en lliga de gegants,
sempre en banqueta subalterna.
El meu país és especial
i té per fet diferencial
espoli roí castrant la queixa.
La pell de brau és invent car
i jo sóc botiguer covard
que tem calar foc a la feixa.
El meu país és anormal
i té un governet regional
que va renéixer bord i pària.
I com els bons nens d'un casal
sota control recte i rectal
va fent sa tasca subsidiària.
El meu país és ben parit
però és com un foc somort petit
que no s'atia amb contundència,
I el pas del temps l'apagarà
si no hi ha un fogainer a ventar
el desencís que ara el sustenta.
El meu país és especial...
