El nostre vincle
Una mà recull el què has llençat
Allò que ja mai més no tornaràs a tenir
I l’escut d’espart no ha aturat
El cop d’un déu rabiós que s’ha cansat de donar
Que n’ets de clara i estàs entre les ombres
Perduda i rebutjant l’amor del nostre vincle
I jo forçat a destruir del tot
el nostre vincle
I d’un tall per fi acabar amb mi i amb el què vaig ser per tu
El llampec retruny a l’horitzó
Fort, tan fort, que em desconnecta de tot
Protegint-me dins d’un formiguer
Fent-me petit i decidit a canviar
Que n’és d’absurd el present
Si vius i mors
Portant el teu turment i jo el meu damunt l’esquena
I proves d’arrencar amb les dents el nostre vincle
I d’un tall per fi acabar amb mi i amb el que vaig ser per tu.
