El Nil

Mariona Sagarra

Ones de mar calmada,
Dunes de vida pròpia,
Palmeres ensorrades,
Dàtils i palmons.

Riu proper, font de vida,
Cultura antiga que el Nil germina,
Adob per vivenda,
Khaimes polsoses, vents de cremor.

I allà la Yasmina camina i camina,
Renta la roba i enforna el pa,
Fabrica somnis del més enllà,
Ànsia d'amor i de llibertat.

I en Hassan jeu a l'ombra del faraó,
Els seus ulls em despullen des del racó,
Mentre improvisa una cançó,
I espera el plany pesarós de l'oració.

I els nens juguen i criden,
Puresa encantada inconscient del demà,
Missatgers d'alegries, missatgers d'alegries,
S'amaguen darrere de les gel·labes.

I en Saïd pastura el seu ramat,
Entre l'arena i el fèrtil verd,
Lluna i estrelles, aigua i desert,
Paisatge viu, mòbil i pausat.

Riu cabalós, gran riu,
Pintes pessebres pel teu camí,
Brogit i mercat de dia i de nit,
Serenor apagada de matinada.