El nostre camí
Entre males herbes ens ha tocat viure.
Un grapat d'anys sense poder dir res.
Com un zero a l'esquerra, mantenint obertes les ments
amb l'esperança de canviar d'ambient.
Hem tingut que carregar-nos a l'esquena
milers de calumnies a la nostra dignitat.
La balança s'equilibra mes, cada segon que passa
a favor de la paraula i de la llibertat.
Avui hem decidit desplegar les ales.
Avui comencem a fer un nou camí.
Avui despleguem les ales i elegim un nou destí.
El nostre camí! El nostre camí!
Hi ha gent que no vol veure'ns ni en pintura.
Hi ha gent que no pot tenir-nos al costat.
No paren de donar-nos per davant i per darrere
i després encara ens troben a faltar.
Ens van dictar els veïns del costat
que el nostre text era tot paper mullat.
No ens deixen ser el que som ni parlar el que parlem,
com si atemptessin contra l'altra gent.
Avui hem decidit desplegar les ales.
Avui comencem a fer un nou camí.
Avui despleguem les ales i elegim un nou destí.
El nostre camí! El nostre camí!
I finalment quan ens atrevim a volar
serem lliures per decidir.
Amb les ales desplegades
sense demanar permís al destí.
I volarem, farem soroll,
sense gàbies ni condicions.
I sentirem l'aire al coll.
Mai més és pondrà el Sol.
