El pastor i l'enamorada

Randellaires

Un dilluns al dematí
hi ha una fresca matinada
jo agafi el sarronet
vaig de dret a la muntanya.
Quan a la muntanya he esset
hi atrapi l'enamorada,
jo li'n dic: -Déu me la guard,
rosa fresca acalorada-.
l ella em diu:- Dėu guard clavell
collit a la matinada.
i ella em diu:- Dėu guard clavell
collit a la matinada.
M'estimi més soleta dormir
que del pastor ser enamorada,
m'estimi més soleta dormir
pas que un pastor s'enamorés de mi.
-Ai! pastor, lo bon pastor,
tens lo llop a la ramada,
dues-centes que hi ets menat
la meitat són degollades.
-Baldament que ho fossin totes
jo no em moc de la barraca -,
i en aquí ens estem tots dos
abrigats amb l'enamorada.
M'estimi més soleta dormir
que del pastor ser enamorada,
m'estimi més soleta dormir
pas que un pastor s'enamorés de mi.