El pescador

The Garrophones

Ja s'apreciava, la llum de l'alba,
la frustració del pescador s'apoderava.
La seua bossa, estava buida,
sols quatre cucs eren la seua companyia.
Ell esperava, que tornarien,
les il·lusions, les alegries d'altres dies.
La nit sencera, sense picada,
el fresc ponent ha congelat la seua canya.

Sent! Una nit més altra estocada.
Veu! Que el peix escriu la seua història.
Creu! La mar és l'única esperança.
És! La vida d'aquell pobre pescador.

I recordava, la canya en vida,
ja no es meneja ara ¿està morta?, ¿està ferida?.
Si el peix tornara, si el responguera,
la seua vida tornaria a ser el que era.
Sap que s'acaba, esta jornada,
esperarà pacient fins l'última llançada.
Trist arreplega, com tots els dies,
és expulsat pel fort crit de les gavines.

Sent! Una nit més altra estocada.
Veu! Que el peix escriu la seua història.
Creu! La mar és l'única esperança.
És! La vida d'aquell pobre pescador.