El pes de l'aire
Un instant perdut, és el temps que s’esgota sense fressa
un moment que fuig, són els anys que poc a poc ja s’esvaeixen
Un abans tancat, que em recorda el despertar de la innocència
un després incert, i les cartes cara amunt i el foc ja crema
Cada cop sóc més humà
ara sento el pes de l’aire que m’ofega
i només sóc viu quan marxa el Sol
que m’ha cremat la pell
I tot sembla nou, cada matí un nou dia es lleva
analitza i venç, les pors que vas deixant enrere
i hauràs de comprar un bitllet
pel proper tren que alleugi el pes.... que sents
És aviat per ser una trista realitat sense esperança
massa tard per dir que vols viure sent una jove promesa
Cada cop sóc més humà
ara sento el pes de l’aire que m’ofega
i només sóc viu quan marxa el Sol
que m’ha cremat la pell
I tot sembla nou, cada matí un nou dia es lleva
analitza i venç, les pors que vas deixant enrere
i hauràs de comprar un bitllet
pel proper tren que alleugi el pes... que sents
I tot sembla nou, cada matí un nou dia es lleva
analitza i venç, les pors que vas deixant enrere
i tot sembla nou, cada matí un nou dia es lleva
reconeix errors i així no els tornis a cometre
I hauràs de comprar un bitllet
pel proper tren que alleugi el pes... que sents
