El petit Houdini
L'únic que sé és que vaig néixer a l'any 70
Quin dia va ser no ho recorden ni els metges ni els documents
Vaig ser un nen Estrany no vull culpar als altres
Però ara em demanen que ho faci per curar-me i no ser un desastre
Nen ric entre misèries
Que puc jo esperar si des-de que vaig néixer vaig ser un desubicat
Adolescència tortuosa,soc un artista de la disfressa
Família tumultuosa per un nen malcriat
Qui sóc, que vull, que esperen, odio la realitat
Sóc Superman i lluito contra els humans.
Gordo amb ulleres, mig gay així em sentia a casa
I per això vaig ser castigat
Per no tindre un cos i una ment de veritat
Vaig lluitar contra mi i en un bell cigne en vaig convertir
Però va ser l'odi que hi va aconseguir
No sabien que el dolor és atractiu.
Ser guapo és letal, ser lleig és el normal
Conviure amb la mort et fa ser un ser estrany
I no és normal que un pare es volguí suïcidar
Però lluito per ser etern, present i diligent
I alguna cosa sé.
Que el destí no es fa perdent la dignitat tirant-se al tren sense pietat
Gran ja m'he tornat i quan em miro al mirall
No reconec qui apareix, només recordo detalls
Fragments marcats a la pell com talls
Tinc per destí no reincidir i ser el fill que va resistir
Sense pietat.
