El rei de gel
No em digues que no en tens,
quan et quedes pres del temps,
condemnat pel ritme intens
d'algun indret
o del signe que t'adorm
els ulls i el cervell.
Com és que has trobat
el teu malviure?,
com és que de tan endins
et brolla un riu?
Et brolla un riu de sang
i has de desfer amb un lament,
desbocat pel pas incert
del vent inclement.
Només recordaré
que el teu foc és de neu.
Fora del temps has posseït el cim
i ara et veus al fons del teu destí,
perdut entre els records
presents massa cruels,
s'ha consumit el rei del gel.
S'ha glaçat, t'ha descobert,
condemnat a viure sol i buit
entre els "demés"
i no pots arriscar més.
Perquè ara és massa tard,
ara és massa tard,
s'ha acabat el rei del gel.
Com és que et brolla
un riu de tan endins?,
un riu de sang
i és al fons del teu destí.
És massa tard,
s'ha acabat el rei.
Fora del temps has posseït el cim
i ara et veus al fons del teu destí,
perdut entre els records
presents massa cruels,
s'ha consumit el rei del gel.
Autor(es): Xavier Reig/ Pep Izquierdo,Paco Piquer
