Els bojos ja no parlen sols
Sonen les campanes i gent prenent el sol,
les converses de velletes venen somnis bé de preu,
els balcons miren els pits de les princeses
que al carrer van ben despertes per trobar un conte perdut.
S'omplen els carrers del mercat de comerciants entusiastes
per vendre noves peces d'amor a canvi d'una carícia.
El sol que té contracte tot l'any per regalar primavera,
i el cel es compromet a donar tots els estiu als capvespres.
Els gossos s'enamoren de vaques que s'ensenyen a l'ombra,
les iaies perseguint les ovelles, perquè això les fa riure.
I mentre els gats esperen els amos amb la cua eixerida,
el burro està descansant tranquil quan el pèl net es pentina.
Els avis organitzen concursos de disfresses de netes,
o bé juguen a cartes cantant notes pintades de gestes,
que no van protagonitzar mai, però això que més els importa,
quan més fictícies siguin les faules, molt més se les creuen.
Els bojos ja no parlen mai sols, perquè tothom els contesta,
respostes de somriures, petons de nits d'estiu a la fresca,
i mentre els nens que busquen racons per fer l'amor solitari,
les noies els espien i així també s'hi posen i es toquen.
Autor(es): Andreu Rifé
