Els mitjons
Ai noia, com m’agrada quan deixes que et baixi els mitjons. No hi ha matí que em llevi sense pensar en els teus genolls.
El meu cap cap dins del teu cap. La testa t’entesta en ser la teva festa.
Ai noia, això és la gloria, veure com baixa el sabó. Apoteosi cega, seré la teva tradició.
Dono gràcies a Déu, si soc jo qui et lliga els cordons. Per cridar que t’estimo, necessito uns nous pulmons.
No vull plorar de peu. No vull ballar de peu.
