El seu gran hit
La lletra no l’entenc. Però ella es transforma gaudint, ballant, rient. Tothom al meu voltant sap la tornada. Jo, fred, miro el cantant i li dic: “T’he calat ja fa estona. Heu vingut a robar-nos les dones. Heu vingut a robar-nos les dones. No sou més que una banda de pseudopoetes. Feu quatre acords i us penseu qui-sap-què. Heu vingut a robar-nos les dones. Heu vingut a robar-nos les dones. Però si feu el de sempre... Canteu com hienes. És l'hora ja d’entregar els instruments.”
S’acaba el seu gran hit, ella m’abraça. Seiem. Fluixet, li dic: “Jo, de cançons així, en una tarda te’n puc fer vint-i-cinc”. Hi ha un subtext que mai no evoluciona. Les cançons diuen tota l’estona: “Hem vingut a robar-vos les dones. Hem vingut a robar-vos les dones. Crispetaires del pop. Lletres repetitives. Fem quatre acords i ens en sobren i tot. Hem vingut a robar-vos les dones. Hem vingut a robar-vos les dones. Sempre fem el mateix, però ho vestim de manera que sembli que anem millorant amb el temps.”
Autor(es): Joan Enric Barceló
