Els fanals

Orquestra Plateria

petjada trista, pas lleuger
sota els fanals d'un llarg carrer
que em porta a casa
els llavis secs, els ulls cansats
borratxo d'un glop del temps passat
que viu encara
un vell retrat als dits
a la llum d'un fanal
que em guarda de la nit
i m'acull maternal

sentir passos al costat
girar-se el cor accelerat
ets amagada?
El carrer ple de decepció
que s'emporta la il·lusió
que viu encara
amb les mans tocar-se el cos
per no sentir-se perdut
i recupero poc a poc
el caminar trist i vençut

i després de carrer en carrer
sense buscar cap lloc
hi ha carrers amb fanals blaus
hi ha carrers amb fanals grocs

i el color gris del cel
quan ja clareja el dia
que em desperta tan lluny
que haig de tornar amb tramvia

i el vent gelat recull
les teves llàgrimes
en els meus ulls