Els focs artificials

Núria Feliu

Jo sóc una entusiasta dels focs artificials
i uns ulls faig com taronges
quan vaig a contempla'ls.
Les traques valencianes
m'agraden d'allò més
però sobretot les rodes
m'engresquen amb excés.
M'encanten els coets
que desmaiant-se
de foc llencen uns raigs que semblen dit
i ves quins dits t'agraden fa el meu novio
els meus encara són més divertits.
El grandíssim trapella...!
Quan s'enlairen els coets
tots es posen a bada
i sentint els seus xiulets...
acostumen a exclamar! Ah... a...a
Al "Parque" per Sant Jaume
hi hagué un castell de focs
i va portar-m'hi el novio
que és complacent com pocs.
Per cert, que a ma germana
que és "viuda" fa poquet
per poc un ull li buida
la canya d'un coet.
I el meu promès va dir-li: si et descuides
avui un substitut trobes mort
doncs si t'hagués fet bòrnia el pirotècnic
t'hi hauries de casar amb mi
que em té més bòrnia cega d'amor?
Per la Mercè uns quants joves
que són del meu veïnat
van convidar-me a veure
uns focs dalt d'un terrat.
Al vespre vaig pujar-hi
contenta amb el xicot
més els coets i rodes ens varen fer el boicot.
Es veu que amb la humitat
no s'encenien
ni amb rodes el castell podia anar
però el meu promès em deia: millor dona
així encara és més fosc per festejar
i treia espurnes pels ulls
el molt pirotècnic.