Els funerals del porc
Celebrem els funerals,
amb diner i candela,
de la mort del nostre porc,
que és gran meravella,
entre els amics i parents
que se'l troben entre dents
sens tenir-ne pensaments
si és mascle o femella.
El que porta el cap de dol
dirà a la mestressa
de que "ja s'ha mort tot sol,
i això és lo que em pesa!
que si hagués mort amb company
en tindríem per tot l'any
sense temor ni afany
tallaríem peça."
Ha fet un testament clos
sense cap notari:
"si a la taula hi queda res,
fiqueu-ho a l'armari
que no fos el cas bordell
que vingués el gat burell
que es mengés fins a la pell
si podia entrar-hi!"
"De vianda en queda prou
per les Carnestoltes
los deixo tot el meu cos
botifarres moltes;
també us deixo lo poltruc,
mengeu's-el que jo no puc
procureu viure amb salut,
després feu-me absoltes."
El porc ha estat ben gras
ben gruixut ben rellarg.
Un "Passa-requies" cantem,
són per los enterros
sabem cert que el porc difunt
ha mort amb dos ferros,
el ganxo i el ganivet.
Això sí que és dit pel cert,
i penso quedar-ne net
dintre de dos mesos.
