El signe dels temps
El sol entra en les cases
i les muntanyes s'obrin el cor.
Mentres les nostres vides passen
i no separen el riure del plor.
La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps.
El món encara pega voltes
i no s'assusta de lo que som
quan les cançons ja no ens somouen
i ens fan vergonya les emocions.
La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps
I si no estàs sol, estàs amb qui no vols.
Què pobres som, que sempre ho volem tot
La gent està sola, trista i avorrida.
Pobra la gent, és el Signe dels Temps.
La geografia, és el Signe dels Temps.
La soledat, és el Signe dels Temps.
La publicitat, és el Signe dels Temps.
[afegir els signes dels temps particulars de cadascuna i cadascun].
Jo no sé la gent quan ho entendrà:
tots som immigrants.
Autor(es): Miquel Àngel Landete
