El temps

Esteve Martí

El temps passa i passa i no s'atura
se'ns emporta amb ell cap a la mort,
però, no existeix;
és passat, present, futur,
és tot i rés,
és l'eternitat, el buit,
el que va ser i el que serà
o el que hauria pogut ser.

Ell ens contempla i se'n riu de molts,
doncs, malgrat de tant d'orgull
que tenim tots,
nosaltres passarem com un pampallugeig d'ulls,
serem un nom en una pedra,
un record,
però ell es quedarà allà mateix,
veient passar la gent del món.