El terror de Pasqualo
Quan el teu rostre defalleix
a la vora del bancal
amb el cigar penjant,
el món para de rodar.
Comença la conversa
amb el cosmos
i la bellesa de l'Univers
(és tanta que espanta).
Embolicant-se per la nit,
la immensa volta celestial,
dringants brolladures de llum,
el cos comença a minvar,
et fas tan xicotiuo
davant el cosmos
i la bellesa de l'Univers
(és tanta que espanta).
Inabastable exterior,
incognoscible univers.
Pasqualo se t'ha fet de nit
intentant concebre l'infinit,
acaba la conversa
amb el cosmos
i la bellesa de l'Univers
(és tanta que espanta).
