Els seus ulls són un miratge

Jordi Pèlach

Els seus ulls són un miratge,
no existeixen –no existeixen, no–;
fets de mel i d’entranyes,
són la porta cap a un altre món.
Fumo a la cuina si vull sentir-me sol,
faig crucigrames però només parlen d’amor.
Comença un rèquiem per un noi salvatge (for a wild guy).

Els seus ulls, camp de batalla,
no es rendeixen –no es rendeixen, no–;
amenacen de matar-me
i es diverteixen amb el meu dolor.
Fumo a la cuina si vull sentir-me sol
(mussol, t'amagues i no et val per res de bo).
Comença un rèquiem per a un noi salvatge (for a wild guy):

I així, al punt de mitjanit,
sortirem pels camins
perquè ens pentini l’aire.
I jo tocaré el violí
i ella ballarà per mi:
guineus enamorades.

Els seus ulls són una trampa,
no m’enganyen –no m’enganyen, no–;
em segueixen com fantasmes
i es diverteixen amb el meu terror.
Fumo a la cuina si vull sentir-me sol
(mussol, t'amagues i no et val per res de bo).
Comença un rèquiem per a un noi salvatge (for a wild guy):

I així, al punt de mitjanit,
sortirem pels camins
perquè ens pentini l’aire.
I jo tocaré el violí
i ella ballarà per mi:
guineus enamorades.

Que, així, els dies seran prims
com puntes de coixí,
com orelles de gat,
i jo, que jo algun d'aquells matins,
hi creuré trobar un sentit,
a aquest cony de miratge.