Els texans d'en Jep

Gil Vidal

Els texans d'en Jep
són d'un blau rentat,
porten claus daurats,
són esmalucats...
Un tem, un tem, un tem
que li van caient.
Els texans d'en Jep
diu que han cavalcat
per camins i prats
i que han vist ciutat
tot fent, tot fent, tot fent,
tot fent el valent.
Somnis de guitarra
i d'harmònica
vora d'un gran foc
o d'un gran galop.
Que estrets, que estrets, que estrets
els texans d'en Jep!
Que estrets, que estrets, que estrets
els texans d'en Jep!
Tots els texans dels seus companys s'assemblen
pel blau rentat i aquest posat de fatxenda.
Tots els texans dels seus companys s'assemblen
pel blau rentat i aquest posat de fatxenda.
Per tots els indrets,
Sants o Josepets,
barris i ciutats
van uniformats
aquests, aquests, aquests
dels texans estrets.
Quan la nit ja ha entrat
tot els ve pintat.
Troben pel carrer
faldilles iè-iè.
Van fent, van fent, van fent,
van fent l'insolent.
Motos a dos-cents...
Argots que no entens...
Va amb els seus amics
blaus i destenyits.
Tots semblen, tots semblen, tots semblen
els texans d'en Jep.
Tots semblen, tots semblen, tots semblen
els texans d'en Jep.